NACER… MENUDA HISTORIA

Sessió DE NARRACIÓ per a xiquets a partir d’un any, divertida, divertida, juganera, repleta de rimes i de melodies, de jocs de mans sense “abracadabres” però amb molta poètica d’estar per casa.

Ací entra tot, des d’un poema de Jorge Luján fins a un llibre d’Eric Carle, des d’un peu fins a un cap, des d’un hort de naps fins a una cançó de Carrer 13, des d’un peix fins a la lletra Z, des d’un llibre de tela fins un de cartó… Sembla un embolic?, sembla que tot està regirat? Sembla, però no ho és… tot està fet amb molt de cor.

En ella podem trobar el projecte personal d’una artista de la paraula i del gest (narradora, art educadora, actriu, pallassa…). El seu treball, per no estendre’s molt, m’ha demanat que siga breu, consisteix a comunicar fent espectacles teatrals, contant històries, impartint tallers… imaginant projectes que donen sempre molt de joc.

La matèria del seu treball són les paraules, eixes capsetes belles. Paraules… jeroglífics als quals prestem la nostra atenció per a poder relacionar-nos i comprendre. Manzanera es divertix amb elles, les esbudella, agafa el seu significant i balla amb la música que posseïxen. Les utilitza per a explicar-se, per a comptar a la seua manera el que sent, perquè vosté, públic, se senta lliure d’imaginar i explicar-se, ella farà que s’implique en la proposta. Paraules que col·loca en el seu cos, en la seua mirada perquè ella bé sap que “les paraules no se les emporta el vent”, habiten en cada porus del nostre ésser. Una mirada, un dit enlaire, un pas que vol donar-se però es queda congelat en el lloc, una boca que demana un bes… El cos s’habita de gestos i el públic els vist de paraules. Fins i tot fa que els objectes s’habiten d’elles i que siguen personatges amb vida i amb història.

Manzanera convida a jugar en les seues propostes, ja siguen per a públic de primera infància, infantil o adult. Jugar és riure’s del temps i de l’espai, dels objectes, de les seues formes… per això en el seu treball l’humor, el riure i la riallada ho embolica tot. Eugenia té ànima de cabaretera, de bufona, de show-woman, de joglaresa. Per això investiga des del còmic: de què riu un bebé?, té ritme el riure?, deixa de ser una cosa poètica si és divertit?, pot ser còmic una cosa amarga? Ella investiga perquè el públic gaudi..