Saltar al contenido

NACER… MENUDA HISTORIA

EUGENIA MANZANERA (MADRID)

 


La matèria del seu treball són les paraules, eixes capsetes belles. Paraules… jeroglífics als quals prestem la nostra atenció per a poder relacionar-nos i comprendre. Manzanera es divertix amb elles, les esbudella, agafa el seu significant i balla amb la música que posseïxen. Les utilitza per a explicar-se, per a comptar a la seua manera el que sent, perquè vosté, públic, se senta lliure d’imaginar i explicar-se, ella farà que s’implique en la proposta. Paraules que col·loca en el seu cos, en la seua mirada perquè ella bé sap que “les paraules no se les emporta el vent”, habiten en cada porus del nostre ésser. Una mirada, un dit enlaire, un pas que vol donar-se però es queda congelat en el lloc, una boca que demana un bes… El cos s’habita de gestos i el públic els vist de paraules. Fins i tot fa que els objectes s’habiten d’elles i que siguen personatges amb vida i amb història.